Archive for the ‘Moviment Obrer’ Category

La manifestació alternativa de l’1 de maig va comptar amb una ampla participació social que va desbordar les previsions dels organitzadors. Hi van participar sindicats i organitzacions de barri i socials oposades a la política del govern central, a les retallades efectuades pel govern de la Generalitat, però també de l’actitud conciliadora de CC.OO. i UGT que fa poc van firmar amb govern i patronal la retallada negativa de les pensions.

La presència de treballadores, immigrants, aturats, jubilats, famílies amb nens i nenes,… és testimoni del suport social a la convocatòria i del rebuig que desperta l’actitud governamental davant la crisi.

En relació a les declaracions realitzades aquest matí pel Conseller d’Interior, volem manifestar:

– Aquesta marxa alternativa del primer de maig, es realitza des de ja fa més de 7 anys i mai havia transcorregut amb enfrontaments com els succeïts ahir. Prenem per sostenir-ho les mateixes declaracions del mateix Conseller: ni el Departament d’Interior ni l’activa Divisió d’Informació van alertar en cap moment que això pogués succeir. Els organitzadors vam ser els primers sorpresos.

– Malgrat sigui una obvietat, cal insistir que cap organització sindical ni entitat social comunica legalment una manifestació, donant la cara, sabent que s’han de succeir aquesta mena d’aldarulls i enfrontaments. De fet, a la reunió preparatòria es va acordar que la manifestació seria pacífica. Cal afegir, a més, que els organitzadors ens desmarquen absolutament d’aquests fets i que no hi tenen res a veure: com en anys anteriors, es tractava d’una mobilització social pacífica que aplega sindicats alternatius, moviments socials i col·lectius populars així com, enguany, treballadors de l’ensenyament i la salut pública.

– Com a resultat de la pressió i de les brutals càrregues policials, la marxa va quedar trencada al carrer Ganduxer. Però gràcies a la sang freda dels manifestants, el gruix va aconseguir finalitzar la manifestació, com estava prevista i de forma pacífica, davant l’Hospital Clínic, per denunciar les retallades en la sanitat pública. La mateixa nota de premsa dels Mossos d’Esquadra corroborà aquest extrem.

– Al·legar que la crema, a cara descoberta, d’un ninot amb un falla d’Artur Mas és constitutiu d’un delicte d’amenaces és una autèntica aberració jurídica, que recorda la polèmica de la crema de fotos del rei. Cada any, en centenars de manifestacions, es cremen símbols o ninots o falles.

– Contra el que es diu, pervertint el llenguatge, el servei d’ordre de qualsevol manifestació no té cap potestat jurídica ni atribucions legals per intervenir ni evitar aldarulls d’ordre públic. No és de rebut i es fora de l’actual ordenament jurídic vigent, exigir-ho. I tanmateix, el servei d’ordre va anar informant diversos cops que el caràcter de la marxa era pacífic, obert i social. El servei d’ordre va vetllar en tot moment pel correcte desenvolupament de la marxa, per la integritat física dels participants i per l’exercici del dret fonamental a manifestar-se que van protagonitzar milers de persones.

– Anunciar la incoació d’un expedient sancionador als organitzadors de la manifestació –un càstig sense antecedents immediats- és una mostra de feblesa política, i de discurs fàcil per criminalitzar qualsevol expressió de dissidència i un intolerable atac obert i directa al teixit social i crític que no deixarem passar. No es pot atribuir a persones o organitzacions, fets que no han comés ja que és entrar en una perillosíssima deriva autoritària que castiga la gent no pel que fa sinó pel que és. I d’això se’n diu Dret Penal d’Enemic.

– Desenes de persones alienes als aldarulls van viure autèntiques escenes de pànic, van resultar ferides o van resultar impactades per les noves i lesives pilotes de goma. La virulència de les càrregues, d’agressions gratuïtes i de les pallisses durant les detencions va deixar una llarga llista de persones ferides que hores d’ara encara comptabilitzem. Aquesta violència policial ens fa témer per la integritat física dels detinguts i exigim el seu immediat passi a disposició judicial.

– Cal assenyalar, com s’ha acreditat en nombroses cròniques periodístiques, que la càrrega policial al carrer Ganduxer va arrencar quan diversos joves a cara descoberta van provar de treure el peu d’un manifestant que havia quedat atrapat sota un container que els furgons dels mossos d’esquadra empenyien.

– L’actitud dels agents de paisà va tornar a ser, malauradament, reiteradament provocativa i xulesca, amb cops i agressions amb porres extensibles injustificades i injustificables. Els agents van ser detectats des de primera hora en el si de la mobilització i van arribar a participar dels aldarulls. Finalitzada la manifestació, les càrregues van prosseguir en una autèntica cacera indiscriminada dels manifestants no implicats en els aldarulls.

– Finalment, cal reprovar obertament i amb contundència que un Conseller d’Interior anunciï que “s’arribarà fins on permet la llei i una mica més enllà”. El conseller d’Interior ha de garantir els drets fonamentals, no violar-los. Les seves paraules només poden traduir-se com l’anunci d’un període difícil per als drets civils, intensiva en abusos de poder i que ens retrocedirà a èpoques repressives anteriors.

A les 2,30 de la matinada han sortit en llibertat de la gossera de les Corts 3 companyes i 1 company detinguts el 1er de Maig

Concentracio a les 10h devant la ciutat de la Justicia per demanar la llibertat dels altres 11 detinguts Unes 200 persones donant suport als detinguts a fora de la gossera de les corts, es tallan carrers i donan voltes a la comisaria exigin la llibertat dels detinguts amb crits com “llibnertat presos/as al carrer”, “gossos d’escuadra torturadors”, “sin pistola no sois nada”. i sense olvidar a patricia Heras “NI OBLIT NI OPERDÓ”. A ultima hora arriven els gossos de la canina mobil amb ganes de festa pero cap incident i tot tranquil fins que surten els advocats que han parlat amb els detinguts

Han sofert pallises durant la detencio i el trasllat, els acusenb de desordres publics a tots i de danys i atentat a uns cuants, mes noticies dema a la concentracio de suport

3 companyes julia,noe,ainhoa i 1 company ,ian, ja han sortit en llibertat a les 2,30 de la manitnada, a les 10 pasen a disposicio judicial els altres 11

concentracio a les 10h devnt de la ciutat de la justicia amb Gran Via

Absolucio detinguts 1er Maig!!

INFO EXTRETA DE:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/419231/index.php

Avui a les 20h es convoca concentracio a la comisaria de les corts, per tal de recolçar les companyes detingudes i reclamar la seua llibertat

Anem totes a recoltçar les detingudes, que lo d´ahir no es quede en una rabieta d´un dia
, a una setmana de la mort d´una companya no deixem a soles a les detingudes

FINS QUE TOMBEM TOTS ELS MURS DEL CAPITALISME avui a les 20h es convoca concentracio a la comisaria de les corts, per tal de recolçar les companyes detingudes i reclamar la seua lliberta.

INFO EXTRETA DE:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/419154/index.php

Ara ens toca a nosaltres!
Amb l’excusa de la crisi, les úniques “solucions” que ens proposen els diferents poders (polítics,
financers, empresarials) passen per una forta retallada dels drets socials i econòmics que ja
estem patint el conjunt de la ciutadania.
Les seves receptes neoliberals, casualment les que ens han portat a aquesta situació, ens han
conduit a un carreró sense sortida on:

-El 20% de la població estem sota el llindar de la pobresa.
-El 20% de la població activa estem a l’atur. Som un milió i mig de persones.

-Aquesta xifra s’eleva al 40% quan parlem dels joves.
-La nova reforma laboral no afavoreix la contractació, sinó l’acomiadament i condicions
de treball encara més precàries.
-Amb el nou “acord social” de les pensions, haurem de treballar més anys i cobrarem
menys.
-Milers de famílies hipotecades hem perdut el nostre sostre o estem ofegats pels
deutes. Des de l’any 2007 hi ha hagut més de 40.000 desnonaments a Catalunya.
-Desmantellament dels serveis públics. Drets universals com l’ensenyament i la sanitat
estan en perill de ser privatitzats, el que crearia ciutadans de primera i de segona, els
que podran i els que no podran pagar-se’ls.
-La manca d’inversió en despesa pública contrasta amb els ajuts que reben els grans
bancs, que són els mateixos que obtenen beneficis multimilionaris per als seus
accionistes i evadeixen capital a paradisos fiscals.
-Les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i contra la violència de
gènere, són ineficients, i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, en termes
d’igualtat de gènere, continuen sent una quimera.
-Augmenten els tòpics que alimenten els discursos feixistes, quan està demostrat que
les persones nouvingudes no són una càrrega sinó que aporten més del que reben.
-La corrupció dels partits polítics ens han portat a la desconfiança i deslegitimació de
l’actual sistema de representació. Ens imposen mesures d’ajust quan ells no són
capaços de revisar els seus escandalosos sous i dietes.
És per tot això que ens manifestarem en un Primer de Maig unitari i alternatiu, que englobi
diferents veus però amb un sol crit ben fort. L’actual sistema fa aigües. Ja no aguantem més.
Hem de canviar les regles de joc. És hora de treure’ns la por. Ajuntem-nos totes: les joves, les
desocupades, les precàries, les hipotecades, les que no ens jubilarem, les que no tenim futur,
les que ens diuen il·legals o sense papers.
Entre la precarietat existencial de totes hem d’apostar per un canvi estructural d’organització de
la vida, un canvi que posa l’autonomia i la dignitat de les persones en el centre, un canvi que
trenqui el model que diu que som mercaderia, un número, passaport o compte bancari. Un
canvi que posi l’economia al servei de les persones i de la societat, i no en mans d’uns pocs per
al seu propi benefici.
Sortim juntes al carrer. El seu moment s’acabat. Ara ens toca a nosaltres començar una
sortida de la crisi favorable a la majoria de la població: l’única sortida possible.

On les desposseïdes prenguem la paraula i exigim una nova justícia social, una veritable democràcia.
I la democràcia només serà possible si es materialitzen uns nous drets socials, una reducció
dràstica de les desigualtats, que permeti l’accés a la cultura, una justa distribució de la
riquesa, una estabilitat de renda garantida per a tothom, una política de la diferència i del
compartir. Del contrari, el paisatge social serà cada vegada més fosc i la crisi es convertirà en
el destí d’Europa.
El 1r de maig, nosaltres ja hem començat!
http://www.aranosaltres.org/

Ultradretans creen el Sindicat de Treballadors d’Informàtica i Consultoria

El passat mes de juliol de 2010, quatre treballadors de l’empresa informàtica Tecnocom van crear el Sindicat de Treballadors d’informàtica i Consultoria: José Manuel Fariña Pazos, Francisco Belinchón Tenes, Pilar Gutiérrez Cuesta i Amaya Antón d’Àvila (BOE).
Aquestes quatre persones formen part d’un grup de ex – delegats de CCOO liderat per Juan Antonio Aguilar Santillana que ha recorregut diversos sindicats (CCOO, CGT) en l’últim any i mig.
Juan Antonio Aguilar té una àmplia trajectòria política en diferents agrupacions nazis i ultradretanes. Després de passar per Bases Autònomes i la direcció de Falange Espanyola de les JONS, en les últimes eleccions municipals Aguilar es va presentar amb el Fòrum Verd de Galapagar, una tapadora “ecologista” de la ultradreta madrilenya, recolzada per Falange i Democràcia Nacional.
En les eleccions de 2004, Juan Antonio Aguilar va ser candidat del partit nazi MSR, on va ocupar la seva secretaria nacional fins a 2006. En 2010, va anar de principal testimoni en la defensa dels nazis de l’organització Blood and Honour, però no va poder evitar que l’associació fos dissolta pels tribunals en quedar demostrat que promovien la violència contra els immigrants i la superioritat de la “raça ària”.
Recentment el STIC s’ha presentat a les eleccions sindicals en l’empresa Tecnocom aconseguint un bon resultat: 5 delegats d’un total de 28. Juan Antonio Aguilar formava part de la candidatura de STIC en els seus primers llocs.
Aquest no és el primer intent del dirigent ultradretà Aguilar de crear un sindicat sota el seu control: en 2005 va registrar els estatuts de la Unión Sindical de Trabajadores, el sindicat de referència del partit nazi MSR.
Fem una crida a totes les organitzacions sindicals a no deixar-se enganyar sobre l’origen i integrants del STIC i a no col·laborar amb un sindicat dirigit per un líder ultradretà.

El presidente del Gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, presentó ayer en el Consejo Europeo una lista de medidas para ejecutar un plan de saneamiento de la economía española con el fin de reducir el gasto público e incentivar la gestión privada de determinados sectores estratégicos, medidas que sirvan para contentar a los mercados y evitar un “contagio” de la crisis portuguesa. Las dos más destacadas hoy por la prensa son la intención de ligar el gasto al aumento del PIB y las iniciativas para hacer aflorar la economía sumergida, especialmente los empleos ocultos. La intención del Gobierno es aplicarlas no más tarde del verano, para que el próximo ciclo presupuestario comience con una mayor recaudación impositiva.

La lucha contra el déficit público se reforzará con la incorporación a la Ley de Estabilidad Presupuestaria una regla de gasto que limitará la capacidad de gasto de las Administraciones, vinculándola al crecimiento del PIB nominal a medio plazo y suprimiendo los subsidios, subvenciones e inversiones públicas que no ofrezcan rentabilidad visible. La norma será de obligado cumplimiento para el Gobierno central y se intentará involucrar a las comunidades autónomas para que la incorporen a su normativa interna. Zapatero hizo este anuncio en la rueda de prensa posterior al Consejo Europeo y confió en poder alcanzar un acuerdo con el PP para aplicar este techo de gasto en las comunidades en las que gobiernan PSOE y PP. Además abogó por tener en cuenta la existencia de superávit y por condicionar su destino, por ejemplo para amortizar la deuda, cuestión que remitió al próximo debate del Consejo de Política Fiscal y Financiera. Todo indica que la ejecución de este techo de gasto comenzará a aplicarse tras las elecciones municipales y autonómicas, dado que los dos grandes partidos reconocen el efecto desgaste que puede tener esta medida de cara a cualquier proceso electoral.

La segunda medida novedosa es la intención del Gobierno de descubrir parte de los cuatro millones de empleos sumergidos que, según varios cálculos que reflejan los diarios, existen en España para así reducir la tasa de paro. Para ello en abril aprobará un plan para legalizar el empleo irregular mediante incentivos a las empresas para que “reconduzcan a la normalidad” a sus trabajadores ilegales. Habrá un plazo de dieciocho meses, desde junio de este año a diciembre de 2012, para que las empresas puedan legalizar a estos trabajadores sin consecuencias graves. Los incentivos, cuyos beneficiarios serán únicamente las empresas y contratistas, no ofrecerá mejoras a los trabajadores.

Además, el jefe del Ejecutivo enumeró ante sus socios de la UE otra serie de medidas, algunas en proceso de negociación, como la reforma de la negociación colectiva que, según aseguró Zapatero se plasmará en un proyecto de ley antes de finales de abril. Subrayó que este acuerdo “aportará confianza” en la recuperación de la economía española y consideró que “no hay ninguna urgencia si quedan 15 ó 20 días para el acuerdo”. También expresó el compromiso de culminar antes del 30 de septiembre la reestructuración del sistema financiero para adaptarlo a los nuevos requisitos de capitalización.

Por otro lado, el Consejo de Ministros creará el próximo viernes una Comisión Asesora de Competitividad, formada por siete “sabios”, que se encargará de realizar un seguimiento y análisis “riguroso e independiente” de la evolución de la competitividad.

Estas medidas se completan con el proyecto de ley concursal aprobado el pasado día 18, que facilita la refinanciación de la deuda de empresas que se declaren en concurso de acreedores, con un proyecto de ley de servicios profesionales que desarrolle íntegramente la directiva europea y con el desarrollo previsto de las políticas activas de empleo, mediante planes anuales negociados con autonomías y agentes sociales, con especial atención a la mejora de la Formación Profesional. El punto más negativo es la alteración en la prelación de beneficiarios de los pagos de las empresas en concurso, donde aquellas empresas en suspensión de pagos podrán “relajar” las obligaciones de crédito frente a sus trabajadores.

De los 17 países del Euro y los seis de la UE que se han comprometido con el Pacto del Euro, sólo cuatro anticiparon ayer sus compromisos. Junto a España, remitieron su carta con sus compromisos al presidente del Consejo Europeo, Herman van Rompuy, Francia, Alemania y Bélgica. El resto de países tiene obligación de presentarlo antes de junio.

Extret de LaHaine

Extret del blog Amotinadxs

Polítics i sindicats majoritaris, CCOO y UGT, han signat i difós fins l’avorriment el denominat pacte social, l’expressió més evident del qual és la reforma del sistema de pensions. En qualsevol cas, l’abast d’aquest pacte inclou una clara agressió a la classe treballadora i un retrocés dels nostres drets laborals i socials, que podem detallar en aquests termes:

Suposa una nova claudicació davant les condicions imposades pel gran capital i els especuladors financers als treballadors/es.
Manté els privilegis d’aquesta casta sindical i el seu paper a la negociació col·lectiva.
Dóna via lliure a altres aspectes de la reforma laboral amagats sota l’impacte públic de les pensions, com la desregularització de les condicions laborals, l’acomiadament lliure i gairebé gratuït, i la precarització de la relació laboral al mateix temps que aboca a la joventut a la desocupació i a condicions de treball ínfimes i indignes. Aquest vergonyós acord entre polítics i sindicalistes professionals i verticals s’afegeix a una ofensiva generalitzada contra els drets socials del conjunt de la població que afecta a les nostres vides en molts aspectes:
Es retallen les prestacions i els serveis públics en educació, sanitat i atenció a persones depenents i s’afavoreix als especuladors disposats a fer negoci en aquests àmbits (mútues, sanitat privada, etc.)
Es finança amb fons públics la ruïna d’un sistema bancari corrupte sense que els responsables siguin jutjats i condemnats.
Es redueix al no-res el dret a un habitatge digne mentre es reprimeix i criminalitza qualsevol proposta alternativa al problema i s’aprofundeix en l’especulació urbanística desallotjant a la gent dels seus barris i trencant qualsevol teixit social que no es presti a la mateixa.
Es limita a la mínima o cap expressió la participació dels ciutadans en la presa de decisions sobre qüestions que els afecten directament. Creiem que aquestes i moltes altres agressions que venim patint en els últims temps fan més necessària que mai la mobilització conjunta de l’anarcosindicalisme i el sindicalisme alternatiu al costat dels col·lectius i els moviments socials, cap a una VAGA GENERAL ESTATAL.

Per tot això els sindicats CGT-Barcelona, CNT-Catalunya, Solidaritat Obrera i COS, comitès, assemblees i grups socials de barri i els col·lectius socials fem una crida al conjunt de la ciutadania i als treballadors/es a participar en la manifestació convocada per al proper 26 de març de 2011 a Barcelona sota el lema “NO AL PACTE SOCIAL, NI POLÍTICS VIVIDORS, NI CCOO, NI UGT!!”

No al pacte social, no a la reforma laboral, no al “pensionazo”

Ja n’hi ha prou!! de polítics corruptes i sindicats venuts com CCOO i UGT, signants d’aquest pacte social

Se permitirá a las empresas aplicar con más facilidad “flexibilidad” interna ante la crisis: reducir jornada, horarios o recortar salarios.

La CEOE y los sindicatos CCOO y UGT, tras varias semanas de contactos y negociaciones, han trazado ya la hoja de ruta que les permitirá cerrar un acuerdo antes del 19 de marzo, cuando expira el plazo dado por el Gobierno para tener sobre la mesa una reforma que permita a las empresas aplicar con más facilidad flexibilidad interna ante la crisis, o lo que es lo mismo, reducir jornada, horarios, recortar salarios…; ello, sumado a las facilidades de despido introducidas a partir de la última reforma laboral, prácticamente se deja al trabajador en una debilidad legal propia de los primeros procesos de industrialización.

Lo más llamativo es que ni patronal ni sindicatos discuten la necesidad de reforzar esta flexibilidad interna al objeto de dar respuesta urgente a las necesidades de los empresarios en cada momento, lo que en principio estaría contrarrestado con un mayor peso de las organizaciones sindicales a la hora de decidir quién es despedido, quién se verá afectado por reducciones de jornada o de salario, o qué colectivo laboral será el elegido para estas medidas. “La toma de decisiones del empresario debe ser complementada, donde proceda, por la participación de los representantes de los trabajadores con labores de información, consulta y negociación, según la importancia de las mismas”, asegura la patronal en un documento interno sobre la reforma de la negociación colectiva.

Respecto a una de las reivindicaciones históricas de la CEOE, la prórroga indefinida de los contenidos de un convenio, ni los sindicatos ni el propio Gobierno son partidarios de avanzar en la “ultraactividad”, y aunque la organización empresarial ha rebajado sus pretensiones, sigue defendiendo su supresión, aunque no en todas las materias, dada la dificultad que supondría para las empresas negociar un convenio desde cero. La ultraactividad era hasta ahora, una de las líneas rojas para los sindicatos en la negociación, pero que paulatinamente se ha ido desplazando hacia nuevas formas de acuerdo entre patronal y sindicatos. Todo parece que el 19 de marzo se suprimirá la prórroga automática de los convenios, lo cual introduce también mediante convenio la posibilidad de recortes en beneficios sociales o contractuales para los trabajadores.

Los “agentes sociales” han acordado que si en un “plazo máximo”, que todavía se está debatiendo, pero que podría ir de los nueve a los doce meses, no hay acuerdo en un convenio, éste se podrá resolver a través de procesos de mediación y arbitraje.

Informació extreta de:

http://www.lahaine.org/index.php?p=51659

Nova jornada de Vaga General a Grècia, que és la onzena convocada després de la “crisi” i les mesures antipopulars aprovades pel govern socialdemòcrata grec i la primera del 2011. En aquest cas, de nou, han estat els i les treballadorxs del sector públic.

A partir de les 15h ha començat la repressió en la cèntrica plaça Sintagma d’Atenes, davant del Parlament.

Enllaços destacats:

>>>Seguiment a Contra Infos: Red Traductora de Contrainformació

>>> Seguiment LaHaine

>>> Indymedia Atenes

>>Fotos: 12345

>>Més Vídeos Aquí